És el més barceloní dels sants. Nasqué al carrer d’en Cuc (avui, Mare de Déu del Pilar) el 23 de novembre de 1650, batejat a Sant Pere de les Puel·les, viu, de petit, al barri de Ribera. Escolà de Santa Maria del Mar, fa els estudis a la Rambla del mateix nom. Ordenat prevere, exerceix el seu ministeri a l’Oratori de Sant Felip Neri i, sobretot, a la Parròquia del Pi de la qual és beneficiat. Resideix al carrer de la Flor (tocant a Canuda) i mor el 23 de març de 1702 al carrer de la Dagueria. Era un barceloní de soca-rel que, tot i que era una persona molt espiritual, vivia plenament la realitat del seu temps. Josep Oriol no va fundar res, no va obrir nous camins enlloc, però en una època en què la sanitat pública era inexistent i només els rics podien accedir als professionals de la salut, ell es donava als malalts i els atenia amb els mitjans que eren al seu abast. Els rentava les ferides, els posava ungüents, els donava remeis casolans, els atenia i pregava amb ells. El juny de 1687 comença a exercir com a beneficiat de l’església del Pi i, des del primer moment, cada final de mes quan cobrava el que li corresponia del benefici, els pobres ja l’esperaven a la porta i ell els ho repartia gairebé tot. Aquesta benèfica tasca i la seva austeritat, el portaria a ésser conegut com el doctor Pa i Aigua.

El dia del funeral la gent no deixava que fos enterrat, Josep Oriol ja era el sant dels desfavorits de Barcelona. Un sant del poble.